Els principal àmbit d’actuació són:
1. Drenatge de secrecions / mocs: Afavorir el transport muco-ciliar del moc acumulat en el pulmó aconseguint reduir l’obstrucció pulmonar produïda per les secrecions.
2. Reeducació ventilatòria: Buscant un patró respiratori òptim aconseguint recuperar volum i capacitats perdudes gràcies a la elastificación de teixits broncopulmonar.
3. Reducció del bast espasme: Aconseguir disminuir la contracció de la musculatura llisa bronquial i restablir patró de mecànica ventilatòria.
Els seus principals beneficis són:
Redueix el temps dels processos respiratoris.
Disminuir el temps de medicació.
Disminueix la tos, i ajuda a normalitzar l’alimentació i el somni.
Evitar les sobreinfecciones i complicacions respiratòries.
Prevé recaigudes.
Es recomana realitzar la sessió passades dues hores de la ingesta d’aliment, ja que en algunes tècniques es realitzen pressions abdominals.
Si és la primera visita es recomana portar totes aquelles proves i medicació neumológicas que tingui el pacient o que el metge li hagi prescrit prèviament. Així com aparells drenatge de secrecions (pipetes, aspiradors nasals, …) o cambres d’aerosols, … que utilitzi habitualment.
Tant adults com beus i nens; hi ha diverses tècniques especialitzades segons l’edat i el tipus de patologia que va dirigida la sessió.
Las sesiones las realiza un/a fisioterapeuta especializado en este área especifica de la fisioterapia y una formación previa de ésta.
- Les sessions les realitza un/a fisioterapeuta especialitzat en aquest àrea especifica de la fisioteràpia i una formació prèvia d’aquesta.La sessió es realitza Inicialment amb una entrevista / anamnesi amb el pacient (o pares) per a realitzar una història clínica prèvia al tractament. Posteriorment, es va realitzar una exploració de diferents paràmetres a valorar i una auscultació pulmonar. I Finalment, es realitza les diverses tècniques segons les necessitats del pacient.
Els bebès són els que tenen més infeccions respiratòries, cada nen pot presentar de 6-8 infeccions anuals, la patologia en el nen pot causar en quan sigui adult patologies com l’emfisema, bronquiolitis crònica i l’asma.
Les patologies agudes o de ràpida aparició com també hi ha patologies cròniques, algunes produïdes per infeccions que produeixen una sobre producció de moc i dificulta l’intercanvi de gasos (oxigen-C02).
Bronquiolitis
Bronquitis
Pneumònia
Asma
Atelectasiaes
Broncoactasies
Fibrosis quístiques
Sinusitis i rinitis
Problemes respiratòries associats a malalties neurològiques
No existeix cap fàrmac que elimini el moc; tan sols, ajuden a fluidificar, augmentar el diàmetre dels conductes i només la fisioteràpia ajuda al drenatge d’aquest.
Gràcies al drenatge de secrecions ja la millora de la ventilació pulmonar, evitem la recaiguda i la prevenció de futures malalties o complicacions.
Sobretot en cas de bebès, hi ha una millora en la qualitat de vida en activitats com l’alimentació i el somni; gràcies a la eliminació o reduccío del mocs i la tos.
En aquest cas és més activa que els bebès a l’ésser un pacient col·laborador; es realitzen tant tècniques passives com es pautan exercicis o consells i reeducació perquè el pacient pugui realitzar en el domicili.
1. Patologies pròpies de l’aparell respiratori:
- EPOC
- Bronquitis
- Pneumonías
- Atelectasia
- Asma
- Ajuda al drenatge o la reabsorció del líquid pleural
2. Alteracions en la caixa toràcica ja sigui degut a una post cirurgia sobretot aquelles que requereixen una obertura de l’abdomen i / o el tòrax; i provoquen una disminució de la mobilitat toràcica.
3. Pacients amb deformitats ortopèdiques greus de la caixa toràcica (cifosi, escoliosi, etc.)
En els adults la fisioteràpia respiratòria ajuda a la millora de la ventilació en zones pulmonars que no els arriba suficient aire i en conseqüència oxigen; i facilita l’expectoració de secrecions; per tant evita la recaiguda en infeccions o ingressos hospitalaris
Gràcies això, disminueix o controlar la sensació de dispnea o fatiga (d’ofec), millorant la tolerància a l’exercici físic.